Norma (Catedral de Barcelona, 08/04/14)

10155594_10203950275020230_2917392187680108903_n 10255434_10203950274420215_8907159801061327350_n

NORMA ES MI ALTER EGO FEMENINO OPRIMIDO / ¿POR QUIÉN? / THE FALOCRATS.

Hoy, como en Uffizi, mi chaqueta negra ha vuelto a caer al suelo (NO ME HE DESNUDADO. NO ME HE DESNUDADO) y  tras esa minimetamorfosis ha aparecido una mujer vestida de novia: NORMA. Esto ha sucedido en LA CATEDRAL DE BARCELONA-TEMPLO FALOCRÁTICO. Norma, siguiendo los dictados de GOD-KNIFE (para entender más ver este vídeo) se ha puesto a limpiar el suelo de manera emfática-comprometida- Y SUBMISA. Porque así debe ser: NORMA ES LA NORMA. Luego ha ascendido hasta el altar mayor y allí ha proseguido con su tarea doméstica: verjas y suelo relucientes como los chorros del oro. Y entonces ha llegado un guardia y ADRIÁN A TRAVÉS DE NORMA Y NORMA REBELADA POR UN INSTANTE HAN GRITADO: WOMEN ARE NOT SLAVES. LAS MUJERES NO SON ESCLAVAS. Tras esta sentencia-crítica-significado (sé que siempre os obsesiona comprender-hasta-el-último-detalle el significado de mis acciones) he rajado por la mitad el paño-metáforaderoldoméstico. Y ESO, DE NUEVO, HA SIDO AMOR-LIBERTAD (freedom! freedom!).

PD: Guardias de Seguridad de la Catedral, sois mu majos.

Anuncios

2 Comments

  1. A part del debat sobre l’esclavitud en ple segle XXI o en els nostres dies i societat–que no crec que tinguis interès en generar– em pregunto si aquesta es la millor manera de generar debat o reflexió. Bàsicament perque tot els actes que protagonitzes són rebuts com actes sense interès ni importància o una mera provocació i oh, vaja, avui en dia ja no s’escandalitza ningú.

    Més genèricament cal dir que el tema de la opresió, esclavatge i llibertat, un fet recurrent en les teves performances, va perdent interès cada dia que passa ja que els fets ens demostren que vivim en l’era de la llibertat. Potser no absoluta i potser no en tots els àmbits, però si que es un valor transversal de la nostra societat.

    1. Hola Albert! Primer de tot, mil gràcies per comentar i rebatre l’acció artística. Aleshores…

      Vivim en l’era de la llibertat? Ostres, m’has deixat captivat i aterrit per aquesta afirmació. Perquè, sincerament, jo veig diàriament moltes moltes coses que s’allunyen d’aquesta afirmació: violència homòfoba, esclavatge estètic, educació basada en una titulitis aguda, etc. etc.

      Respecte el que dius de que són rebuts sense interès, penso que aquest és un comentari subjectiu, però més enllà d’això, dir-te que la provocació per mi és tan sols un recurs artístic que sorgeix del fet que per generar la meva crítica necessito anar al lloc que genera l’estat que critico. I aquests són llocs blindats legalment. Jo no busco la provocació per la provocació. La provocació és una conseqüència directa del fet que el propi sistema ja hagi neutralitzat prèviament accions com les meves. Sinó seria un acte artístic com qualsevol altre. Amb el seu espai, el seu missatge i els seus receptors.

      Estic d’acord, això sí, que insisteixo en el tema de la llibertat-esclavatge. És un tema que m’obsessiona perquè em preocupa veure’l massa sovint en una societat que es vanagloria de dir-se DEMOCRÀTICA. I, sincerament, de vegades sembla que seguim sota models absolutistes. Però prenc nota i la meva ment sensible roman permeable a altres moltes qüestions 🙂

      Merci de nou per comentar i activar el debat i la crítica constructiva, ho agraeixo MOLT.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s