projecte ella: “A la causa feminista li fan falta més persones, en general”

projecteella

Quan us vau conèixer i d’on va sorgir la idea de muntar aquest projecte?

Ens vam conèixer a la universitat. El primer dia de classe. Tot i que hem estudiat llicenciatures diferents el primer any era conjunt i a partir d’aquest moment ja va crear-se un vincle especial entre nosaltres. Tot i que l’any següent fèiem assignatures i horaris diferents vam mantenir la relació i començar a compartir espais de transformació social fora de la universitat.

Des de ben el principi ja fèiem, mig en broma, mig en serio, comentaris com “quan tinguem la nostra organització això ho farem així, o mai farem tal cosa”. 

Farà cosa d’un any i mig que mica en mica anàvem parlant més en serio sobre intentar fer alguna cosa plegades, alguna cosa que ens agrades, que trobéssim interessant i necessària, que ens omplis a nosaltres i transformes en la mesura del possible aspectes d’aquest món que no ens agraden gens. Feia temps que el nostre interès sobre el feminisme, la vigència i importància d’aquest havia anat creixent i no vam vacil·lar ni un moment a l’hora de decidir cap on volíem focalitzar els nostre projecte.

Com acostumem a dir la  idea de projecte ella neix amb tota la consciència, tendresa, professionalitat i amor del que som capaces dues somiadores, que de quatre peus intenten mantenir-ne un al terra.

projecte ella neix amb l’objectiu de provocar un combat amb les formes de relacionar-se predominants i establertes i de guanyar-lo.

Neix amb l’objectiu de portar el feminisme al centre dels debats i de la quotidianitat.

Neix del convenciment que les sumes multipliquen i que els petits canvis són imprescindibles, poderosos i estan a les nostres mans. 

Com el definiríeu i quina és la vostra lluita?

Definir projecte ella és intentar caçar papallones. Al fer-ho en perds part de l’essència. Projecte ella vol contribuir a fer d’aquest món un espai menys desigual, més just i més feliç. projecte ella neix i vol reproduir-se, amb noms i formes diferents a la consciència i relacions de totes les persones, removent tot allò que hem après i poques vegades ens hem qüestionat.

Tot i aquesta amplitud té tecles que toquem i volem anar fent sonar som plenament conscient que “quien mucho abarca poco aprieta” i és per això que hem centrat el projecte ella en qüestions de gènere i feminisme. Però al parlar de feminisme estem parlant d’un conjunt de valors que ens fan plenament conscients i còmplices d’altres projectes i causes de transformació social.

La nostra lluita és per transformar les formes de relacionar-nos en tots i cadascun dels espais de les nostres vides i creiem que sense el feminisme això és impossible.

En què s’ha avançat i que queda per fer respecte la igualtat de gènere?

S’ha avançat en diferents aspectes, per una banda hi ha hagut una conscienciació bastant generalitzada de que la dona ha de tenir els mateixos drets que l’home, que n’ha de ser igual davant la llei.

Sembla però que a la pràctica ja no és tan idíl·lic tot plegat, i que últimament a més a més, anem enrere, ens volen fer tornar a la caverna.

No és el mateix parlar d’igualtat real, que d’igualtat efectiva, per exemple una cosa és que la llei digui que uan dona té el mateix dret que un home a accedir a un lloc de feina determinat (això seria igualtat real) i l’altra és que a la pràctica això no sigui així, perquè hi ha mil factors que intervenen en el procés i que, habitualment, no estan regulats, com per exemple qui fa l’entrevista, quines coses es valoren com a positives, etc, (tenir en compte això seria la igualtat efectiva).

Sens dubte queda molt camí a fer, i tot i que tenim una llei del 2007 que ha permès fer molts avenços, és cert que caldria desenvolupar-la més i millor, i que fins i tot aquelles parts que estan, des de el nostre punt de vista, satisfactòriament desenvolupades, no es porten a la pràctica perquè calen recursos que mai cap empresa o administració, malauradament, prioritza.  

Per què creieu que encara al segle XXI hem de veure situacions de desigualtat flagrants?

En tota desigualtat hi ha algú que té el poder i que acostuma a no voler-hi renunciar. Les desigualats de gènere permeten mantenir el poder a una part de la societat, i tenir les coses “controlades”. Precisament nosaltres treballem també a partir de les relacions de poder, i un dels pilars sobre els quals fonamentem la nostra feina és precisament el de la creativitat, combinada amb el conflicte, perquè considerem que el conflicte és una oportunitat que no cal desaprofitar.

A través de quin tipus d’activitats contribueix projecte ella a aquesta igualtat?

De sensibilització, anàlisi, observació.. i evidentment de transformació, a partir de la reflexió.. nosaltres sempre diem que no som cap oracle ni tenim veritats absolutes però sí que podem posar una mica les bases per a que la gent es qüestioni coses, es posi les “ulleres liles” , jeje

Per exemple, amb el #projectewc , tot ve pq totes dues teníem la obsessió de fixar-nos en com estan senyalitzats els lavabos als bars, restaurants i en definitiva als llocs on anem, i ho vam parlar, i vam començar a descobrir que era molt interessant reflexionar entorn això, i la veritat és que des que vam començar a fer fotos dels lavabos per on passem hem vist de tot.. i els estereotips també hi surten reflectits.. al twitter la gent s’anima a penjar fotos amb el hastag.. i és curiós.. els homes un barret, les dones un pintallavis, els canviadors habitualment surten senyalitzats amb monigotes de dones (amb faldilla).. és interessant reflexionar-hi i la gent sempre et mira raro quan vas por ahí i et veuen fent una foto al lavabo.. ens ha passat de tot, tenim moltes anècdotes divertides! jajajajaja

Al nom del vostre projecte hi reconeixeu també l’home: a la causa feminista li fan falta més simpatitzans masculins?

A la causa feminista li fan falta més persones, en general. Creiem que el feminisme no es pot entendre sense el paper també transformador dels homes, però que no cal que prenguin protagonisme, que les dones ja el poden acaparar elles soles (podem nosaltres soles) perquè creiem que per transformar el conjunt de la societat cal tenir en compte tots els actors que la conformen i, per tant, també els homes, però sí que és cert que volem posar l’accent en el que sovint ha estat oblidat i invisibilitzat, és a dir, les dones i allò relacionat amb el saber femení .. 

Parlem ara d’estereotips: pq creieu que vivim una nova onada d’hipersexualització i objectualització femenina?

La cosificació de la dona no és pas res nou, la diferència que hi ha ara és q es comença a cosificar també els homes, amb el fenòmen de la metrosexualitat.. l’ideal per a nosaltres no passa pq els homes tb s’hagi de depilar (sentin la obligació social de fer-ho), sinó perquè ni homes ni dones siguin tractats com a objectes o reclams i puguin (puguem) decidir lliurement si ens depilem o no. La hipersexualització és en bona part conseqüència de les dinàmiques de consum de la societat en què vivim i ens volen fer viure, creant-nos necessitats (inexistents) constantment i “models de perfecció” i “bellesa” cada cop més irreals i cars d’aconseguir.  La publicitat en té gran part de culpa, però nosaltres reclamant als que ens envolten que siguin com el que veiem, també en som còmplices.

Com creieu que es pot lluitar contra fenòmens d’aquesta mena?

Hem de fer un exercici de treure’ns prejudicis de sobre, de no jutjar a les persones.. Cal sensibilitzar i conscienciar per tenir clara la diferència entre el que és ciència ficció (que son les models de la tele) i el que són les persones normals i reals (les que ens envolten a nosaltres) i d’altra banda i molt important, cal denunciar-ho a les pròpies empreses, administració, publicitat, i on calgui, i potser no ens escolten, però si aconseguim que la nostra veïna hi pensi, amb això ja haurem aconseguit alguna cosa. Com més persistents siguem i més veus sumem més bé ho farem i més cas ens hauran de fer. 

I per acabar: què us agradaria poder fer des de projecte ella?

Treballar del que ens agrada, ens preocupa i ens interessa, treballar per transformar la societat on vivim, transformant les consciències i les relacions, i buscant la felicitat de les persones mitjançant, entre altres, la pròpia acceptació i enaltiment de les capacitats, habilitats i en definitiva, valors positius que tots i totes tenim, i que ni la tele, ni la premsa, ni la publicitat ens diran que existeixen. 

Bn2lVW3CAAABkbe

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s