ros amoníac

sky

Dones cabell ros amoníac, de llavis vermells, cosmètica, poètica, fràgil estat de la matèria. Efímera presència d’un àngel que es reflexa al mirall un instant. Jo busco aquest interval lluminós de morir de bellesa. DE MORIR DE BELLESA. De trencar-se. Les natges volves de neu com El Pirineu. Una orgia al Pirineu al desembre. Puc besar-te les orelles i sentir-hi el formatge fos. I també noto la metàfora eròtica de les joies a les tetes. Tot això en aquest instant al mirall, saps? Laca, laca, laca i cinema italià. I també orgasmes que deixen pintat el mirallet de noia verge. Tot això brodat per després ser trencat. Calcetes. Nit de Lluna que plora llet. I vaixella que esclata amb els cops d’un coit. Un coit al genoll. Al genoll t’hi planto una flor i la veig néixer. L’ensumo i deliro de tu: rossa rara que jugues amb el meu nom.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s