quallada

La realitat vestida de seda. Seda que fa pampallugues i fàcilment es trenca. D’un cop. D’un cop massís et podràs desfer del discurs del ministre i ser flàccid. Cadència de sospirs, un darrere l’altre, mentre miro aquesta pel·lícula de cinema primitiu on un cavall avança. Tot està programat per la autoimmolació. Tot es compon de fragments llançats al buit, que formen figures elèctriques. Jo les observo. Tu les observes. Es la hipnosi dels perduts. Ens hem ajagut aquí, a la vora del riu d’àtoms esperant a les deesses alienígenes. És curiós. Per què no? Per què no romandre a l’espera? Per què no llepar els vidres d’aquesta sala d’exposicions? Sóc un nàufrag de lavabo i m’agrada mirar els fluorescents blancs. És un símptoma de ser una papallona de la nit. Llibres de ciències dels setanta on les noietes verges hi deixen els seus petons. Roses seques de paper de diari. Imaginacions al parc d’atraccions, la muntanya russa se’m fa orgasme precipitat. Quallada. Quallada. Quallada. Aquesta paraula es una teta de monja en un convent de Roses. Durant el test mecànic em vaig masturbar. I sempre, sempre vaig allà: al cim de la muntanya on Déu es una torre ELÈCTRICA. Veig les carreteres i no vull frenar-me en el meu precipitar-me a la paperera de reciclatge de la computadora. Quallada. Em relaxa.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s